Estem en un moment social únic i imprevisible. El sistema capitalista a fracassat, ha arribat al seu límit i les mesures que s’han portat a terme, lluny de plantejar noves solucions, no s’atreveixen a sobrepassar-lo. És la derrota del sentit comú, de la mentalitat conservadora, i davant d’aquest fracàs, aquesta història ens planteja que potser no ens atrevim a pensar doncs, si ho féssim, res ens aturaria alhora de destruir tot el preestablert. Un moment tan decisiu com vulnerable, on les deformacions econòmiques i humanes deixen a la vista els budells d’un sistema social esquarterat i obsolet i ens indica dos possibles camins: tornar enrere o començar des de zero.

Descartes va començar a qüestionar tot el que l’envoltava i va arribar a la convicció de que només podia creure allò que els seus sentits li presentaven com una evidència; el fet de plantejar-se pensar va donar-li la certesa de que existia com a individu. "Cogito ergo PUNK!" en canvi, planteja que la certesa de que tot va malament ens impedeix pensar i si ho aconseguíssim... quina seria la nostra resposta?

L'obra, que destaca per la mescla de recursos escènics i audiovisuals, ens narra la història d'un supervivent de classe mitja que, després de treballar tota la vida, ho perd tot i es veu obligat a emigrar a una nova nació. En aquest nou destí, es trobarà una cultura totalment diferent, on haurà de renunciar tot el que havia après i estimat abans, fins i tot, el sentit comú.

L’espectador viurà en primera persona l'arribada a aquest nou sistema, on serà menyspreat i maltractat, i en el que es veurà obligat a competir amb la resta per assolir un lloc com a ciutadà respectable.